Menu

ENRIC FERRAN JOSEP LLUIS SAGNIER

Reservar sala
ENRIC FERRAN JOSEP LLUIS SAGNIER ENRIC FERRAN JOSEP LLUIS SAGNIER

Història

Enric Sagnier va néixer a Barcelona el 1858, fill de Lluís Sagnier i Nadal, president de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona i de Clementina Villavecchia i Busquets. De família benestant, va tenir una formació artística, aprenent música -era un excel·lent intèrpret de violí- i pintura -tenia un gran domini de l'dibuix i el color-. Així, des de jove es va moure en els ambients més selectes de l'alta societat barcelonina -el seu germà Joaquim va ser alcalde de Barcelona (1913-1914) -. Va estudiar batxillerat en el prestigiós internat Coll de Valldemia, a Mataró, i la carrera d'arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, ​​obtenint el títol el 22 de març del 1882.
Durant els seus estudis va començar a treballar per a Francisco de Paula de l'Villar i Lozano, amb el qual va col·laborar en el Monestir de Montserrat. Des de jove va tenir notable èxit professional, rebent nombrosos encàrrecs de la noblesa catalana i de l'Església -va tenir una especial vinculació amb els Salesians, per als quals va elaborar nombrosos projectes, entre ells la seva obra mestra, el Temple Expiatori de l'Sagrat Cor, al Tibidabo -, i rebent nombrosos nomenaments institucionals. En 1887 es va casar amb Dolors Vidal-Ribas i Torrents, amb la qual va tenir cinc fills: Josep Maria, Manuel, Enric, Maria i Ignasi.
A causa de la gran quantitat d'obres que va executar durant la seva carrera professional, sovint va col·laborar amb altres arquitectes, com José Doménech i Estapà, Bonaventura Bassegoda i Amigó, August Font i Carreras, Francesc Folguera, Adolf Florensa, Pere Garcia Fària, Pere Benavent, etc ., així com el seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal, 2n marquès de Sagnier, el qual va acabar moltes de les obres iniciades pel seu pare. També va comptar amb la col·laboració de nombrosos artistes i artesans, com Josep Maria Sert, Alexandre de Riquer, Josep Llimona, Eusebi Arnau, el forjador Carles Torrebadell, el vidrier Antoni Rigalt, el mosaïcista Lluís Bru, l'ebenista Joan Busquets, etc.
De personalitat tranquil·la i devota, va dedicar la seva vida completament a la seva carrera, rebent gran quantitat de distincions, com la medalla d'or de l'Ajuntament de Barcelona per haver vençut tres vegades en el concurs anual d'edificis (Casa Emili Juncadella, 1901; edificis per la Junta Provincial de Protecció a la Infància i Repressió de la Mendicitat, 1916; i seu central de la Caixa de Pensions de Barcelona, ​​1917); igualment va guanyar el concurs anual en 1918 amb la Casa Ignasi Coll i el 1919 amb la Casa Lluís Rocamora, així com el premi a el millor establiment en 1912 (Confiteria Guillem Llibre) i 1913 (Sastreria Comas). Va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de l'Cercle Artístic de Sant Lluc i de Centre Excursionista de Catalunya, comendador de l'Ordre d'Alfons XIII, vocal de la Junta de Museus, etc; així mateix, va ser conseller de la Caixa d'Estalvis de Barcelona des de 1913.

ENRIC FERRAN JOSEP LLUIS SAGNIER

Reservar sala
ENRIC FERRAN JOSEP LLUIS SAGNIER ENRIC FERRAN JOSEP LLUIS SAGNIER

Història

Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, ​​on va tenir com a professor a Josep Maria Jujol. Va començar a treballar a Madrid amb Pedro Muguruza i més tard amb Secundino Zuazo. Recentment llicenciat és nomenat arquitecte municipal de Sitges, vila per a la que projecta la caserna de la Guàrdia Civil i algunes cases particulars com la casa Terrés-Camalo (1941). Als dos anys d'acabar els seus estudis, Coderch va establir a Barcelona el seu despatx d'arquitectura juntament amb Manuel Valls. En els anys següents va projectar nombrosos edificis, alguns dels quals ja van ser representatius del conjunt de la seva obra, com la Casa Ugalde, i l'Edifici d'Habitatges del carrer Johann Sebastian Bach a Barcelona. Va rebre diversos premis d'arquitectura i de disseny i Josep Lluís Sert el va proposar com a membre representant d'Espanya en el CIAM, el Congrés Internacional d'Arquitectes Moderns. Una de les seves obres més significatives va ser la llum DISA o Coderch, que ha estat premiat repetides vegades. Aquesta reflecteix la seva forma de treballar, pensava constantment com millorar els seus projectes tot i estar en ús i com aprofitar millor els materials empleados.3
La seva Pavelló d'Espanya per a la IX Triennal de Milà va obtenir un gran èxit de crítica.
El 1965 Coderch va iniciar la seva activitat com a professor a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Va ser membre de l'Team 10 participant en discussions al costat de Peter Smithson, Alison Smithson, Aldo Van Eyck i otros.4
Arquitectes i crítics de renom en el camp de l'arquitectura com Ricardo Bofill i Vittorio Gregotti, el consideren, per sobre de tots, l'autèntic protagonista de el renaixement de l'arquitectura espanyola en l'època de la postguerra.

ENRIC TOUS & JOSEP MARÍA FARGAS

Reserva habitació
Enric Tous & Josep María Fargas Enric Tous & Josep María Fargas

Història

Tots dos titulats de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona el 1953 i associats entre 1954 i 1992. Entusiastes de les noves tecnologies i seguidors de l'estil high-tech, van denotar la influència de Ludwig Mies van der Rohe, Richard Neutra i Craig Ellwood. Van ser autors de diversos edificis per a la Banca Catalana a Barcelona: el de passeig de Gràcia 84 (1965-1968) destaca per la seva façana, plantejada amb alternança de mòduls prefabricats i plafons de vidre; el de l'avinguda Diagonal 662 (1974-1975), actual seu de el grup Planeta, és un conjunt de tres torres octogonals recobertes de vegetació; i el del carrer Balmes 236 (1975) és actualment seu d'una conselleria de la Generalitat de Catalunya.
Altres obres conjuntes seves són: l'edifici Mandri (c / Pau Claris 180 cantonada Provença 277, 1955-1959); la Casa Ballvé (Pedralbes, 1961); la Fàbrica Dallant (Sant Feliu de Llobregat, 1963); la Fàbrica Kas (Vitòria, 1965); l'edifici d'oficines de Banc Industrial de Bilbao (avinguda Diagonal 468, 1969-1973); el Banc Pastor (Barcelona, ​​1982) i la reforma de l'Estació de el Nord de Barcelona (1990-1992). Van realitzar també dues esglésies: la de Santa Magdalena a Viladecans (1972) i la de la Mare de Déu de la Salut a Barcelona (1973). També van realitzar la decoració interior de el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears, a la plaça Nova de Barcelona, ​​al costat d'altres equips d'arquitectes (1958-1962).
Tous va ser autor d'el llibre L'arquitectura i la vida: sobre Gaudí I ALTRES escrits (2015).

Fargas va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1991). El 1996 va ingressar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. A més, el 1994 va fundar l'estudi Fargas i Associats amb els seus fills, Josep Maria Fargas i Texidó i Frederic Fargas i Texidó.