Història

Enric Sagnier va néixer a Barcelona el 1858, fill de Lluís Sagnier i Nadal, president de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona i de Clementina Villavecchia i Busquets. De família benestant, va tenir una formació artística, aprenent música -era un excel·lent intèrpret de violí- i pintura -tenia un gran domini de l'dibuix i el color-. Així, des de jove es va moure en els ambients més selectes de l'alta societat barcelonina -el seu germà Joaquim va ser alcalde de Barcelona (1913-1914) -. Va estudiar batxillerat en el prestigiós internat Coll de Valldemia, a Mataró, i la carrera d'arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, ​​obtenint el títol el 22 de març del 1882.
Durant els seus estudis va començar a treballar per a Francisco de Paula de l'Villar i Lozano, amb el qual va col·laborar en el Monestir de Montserrat. Des de jove va tenir notable èxit professional, rebent nombrosos encàrrecs de la noblesa catalana i de l'Església -va tenir una especial vinculació amb els Salesians, per als quals va elaborar nombrosos projectes, entre ells la seva obra mestra, el Temple Expiatori de l'Sagrat Cor, al Tibidabo -, i rebent nombrosos nomenaments institucionals. En 1887 es va casar amb Dolors Vidal-Ribas i Torrents, amb la qual va tenir cinc fills: Josep Maria, Manuel, Enric, Maria i Ignasi.
A causa de la gran quantitat d'obres que va executar durant la seva carrera professional, sovint va col·laborar amb altres arquitectes, com José Doménech i Estapà, Bonaventura Bassegoda i Amigó, August Font i Carreras, Francesc Folguera, Adolf Florensa, Pere Garcia Fària, Pere Benavent, etc ., així com el seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal, 2n marquès de Sagnier, el qual va acabar moltes de les obres iniciades pel seu pare. També va comptar amb la col·laboració de nombrosos artistes i artesans, com Josep Maria Sert, Alexandre de Riquer, Josep Llimona, Eusebi Arnau, el forjador Carles Torrebadell, el vidrier Antoni Rigalt, el mosaïcista Lluís Bru, l'ebenista Joan Busquets, etc.
De personalitat tranquil·la i devota, va dedicar la seva vida completament a la seva carrera, rebent gran quantitat de distincions, com la medalla d'or de l'Ajuntament de Barcelona per haver vençut tres vegades en el concurs anual d'edificis (Casa Emili Juncadella, 1901; edificis per la Junta Provincial de Protecció a la Infància i Repressió de la Mendicitat, 1916; i seu central de la Caixa de Pensions de Barcelona, ​​1917); igualment va guanyar el concurs anual en 1918 amb la Casa Ignasi Coll i el 1919 amb la Casa Lluís Rocamora, així com el premi a el millor establiment en 1912 (Confiteria Guillem Llibre) i 1913 (Sastreria Comas). Va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de l'Cercle Artístic de Sant Lluc i de Centre Excursionista de Catalunya, comendador de l'Ordre d'Alfons XIII, vocal de la Junta de Museus, etc; així mateix, va ser conseller de la Caixa d'Estalvis de Barcelona des de 1913.